La primavera havia esclatat amb
força, interrompen la pluja que durant tot l’any donava vida i grisor a la vall... Aquell dia assolellat era fantàstic per rememorar el somni que tantes
vegades em despertava buscant una resposta. Sempre era igual: un prat verd
florit, un rierol xiuxiuejant el seu camí, un petit salt d’aigua embellint el
paratge, vaques fent dringar els esquellots mentre pasturaven, cavalls que
donaven pau amb el seu caminar majestuós. Era un indret idíl·lic i jo el
coneixia. Perquè se’m representava tant? Havia arribat el moment d’esbrinar-lo!
Només arribar una preciosa papallona blanca em va donar la benvinguda i no deixava
de voletejar davant meu, que em volia dir? Les seves ales em transmetien un
sentiment de joia. A poc a poc ho vaig anar entenent. Jo percebia que la mare
em seguia protegint, però pensar-hi m’entristia. La papallona era ella i volia transmetrem
que era feliç en aquella vall, que no estigués trista, que volava sempre al meu
costat perquè era màgica. Ara quan hi penso la veig en aquell prat envoltat de
flors i la sento molt més a prop meu.
Emi Sánchez
23-10-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada