INCENDI

M’havia despertat un  gran borrombori, udols de gossos, aviram enfollit, renill de cavalls, campanes esbojarrades com mai les havia sentit i la cridadissa de tot un poble que s’havia mobilitzat; em vaig adonar que una corrua humana passava galledes plenes d’aigua de la sèquia fins a l’era, els espetecs del foc  retrunyien i una  bafarada de calor em tenallava la gola. Tot just començava a fer-se de dia però les flames eren més roges que l’aurora que es perfilava. Per sobre de la fressa de la gent, de sobte, es va sentir el bram esgarrifós de la padrina, amb l’incendi  ho havia perdut tot.


Rosa Bruguera