Un dia d’aquests que la melangia omple els pensaments, vaig voler fer un repàs de la meva existència i, vaig percebre que tota era plena de coincidències.
Feia temps que m’havia donat que la vida està feta d’interaccions i entrecreuaments i ho vaig veure més clar en repassar-la. Primer de tot vaig ser conscient de la sort que havia esdevingut per les meves arrels! Els pares havien emigrat a Catalunya tot just d’unir-se en matrimoni i, en conseqüència, jo vaig néixer en aquesta terra que tant m’estimo. Una altra de les raons importants per la qual cosa crec en la confluència és que pel motiu de tenir un pare autoritari, no vaig poder gaudir d’una excursió a Montserrat, segons ell era massa lluny! Per aquella prohibició inversemblant, en Josep, un català de soca arrel, es va creuar en el meu camí, o jo en el d’ell, però aquest motiu va significar per mi, a part que comparteixo amb ell cinc-quanta-sis anys d’unió, també va implicar poder gaudir en la pràctica de la meva llengua, cosa que anhelava amb tot el meu cor. No deixaré mai d’agrair als meus pares que emigressin a Barcelona, igual que agraeixo la seva rectitud, perquè això va donar peu a trobar l’home que estimo i per descomptat, que la meva llengua, el català, impregnés el meu intel·lecte i hagi sigut l’estímul de voler-lo millorar dia rere dia, a través de professores que també s’ha encreuat en el meu sender.
Cada vint-i-set d’abril, la Moreneta té garantida una oració en record d’aquella prohibició, això sí, fa molts anys que ja li ofereixo amb català!
Emi Sánchez
28-05-2019
Un dia d’aquests que la melangia omple els pensaments, vaig voler fer un repàs de la meva existència i, vaig percebre que tota era plena de coincidències. Feia temps que m’havia donat que la vida està feta d’interaccions i entrecreuaments i ho vaig veure més clar en repassar-la. Primer de tot vaig ser conscient de la sort que havia esdevingut per les meves arrels! Els pares havien emigrat a Catalunya tot just d’unir-se en matrimoni i, en conseqüència, jo vaig néixer en aquesta terra que tant m’estimo. Una altra de les raons importants per la qual cosa crec en la confluència és que pel motiu de tenir un pare autoritari, no vaig poder gaudir d’una excursió a Montserrat, segons ell era massa lluny! Per aquella prohibició inversemblant, en Josep, un català de soca arrel, es va creuar en el meu camí, o jo en el d’ell, però aquest motiu va significar per mi, a part que comparteixo amb ell cinc-quanta-sis anys d’unió, també va implicar poder gaudir en la pràctica de la meva llengua, cosa que anhelava amb tot el meu cor. No deixaré mai d’agrair als meus pares que emigressin a Barcelona, igual que agraeixo la seva rectitud, perquè això va donar peu a trobar l’home que estimo i per descomptat, que la meva llengua, el català, impregnés el meu intel·lecte i hagi sigut l’estímul de voler-lo millorar dia rere dia, a través de professores que també s’ha encreuat en el meu sender.
