Estava asseguda sobre una roca, pensativa, mirant la vall que tenia al seus peus. Ja feia cinc anys d’aquell estiu que la Sònia havia conegut a en François, el poca-solta francès del que s’havia enamorat i que sembla que l’havia oblidada. Ella, sempre que podia tornava al poble, però d’ell, ni rastre.
Els primers mesos van sovintejar les trucades telefòniques que cada vegada van ser menys freqüents. No entenia què havia pogut passar. Fins i tot, alguna vegada li havia anat pel cap agafar el cotxe i en tres hores presentar-se a Carcassonne, la ciutat on ell vivia. Però, i si no el trobava? o pitjor encara, i si no ja vivia sol?. Així que va descartar aquella pensada. Si volia alguna cosa, ja sabia on trobar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada