 |
| L'Argentera |
L’Anton, un home savi del poble
de l’Argentera, estava assegut en el pedrís de casa seva contemplant l’encís de
la vida. Quan de sobte un jove excursionista li preguntà amb desesperació: -Bon
home sap a on podria trobar un lloc que hi hagués Wi-Fi? El vellet se’l mirà
com si fos transparent i veiés a través d’ell un món que ja no existia. -Mira,
aquí el que pots trobar és pau i silenci, dos tresors molt preuats -algun cop
has fruit d’ells? Perquè potser si ho provessis, t’agradaria més que el que
estàs buscant! -Oh, és que amb internet puc saber moltes coses d’aquestes
conrades! -Perquè en vols saber tantes, si no les podràs pair! Mira, seu aquí
al meu costat, guarda aquest apèndix que porteu tots a sobre, relaxat i observa
aquests avellaners centenaris tot escoltant les històries d’aquest vell que ho
té tot gravat a la memòria. -Veus aquell castell al pic de la muntanya? Doncs
t’explicaré cabòries que no trobaràs enlloc. Sàpigues que aquest poble en el S.
XIII formava part de la baronia d’Escornalbou, i tots els habitants tenim avantpassats
que ens explicaven romanços. Mira per aquell camí costerut... El noi resignat se’n
va asseure disposat a escoltar històries inversemblants, la humanitat estava
per sobre dels avenços.
Emi Sánchez
27-11-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada