Tres roses en una gerra
blanca, groguenca i rogent
la innocència de l’infant
l’exigència del jovent
l’amor de la maduresa
ferm, ardorós i
amatent
Des de la finestra estant
veig les flors en primavera
miro els estels a la nit
sento els ocells que refilen
quan el sol se n’és eixit
la natura és tan ufana
i d’una bellesa tan gran
que el cor, com una fontana,
vessa una joia esclatant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada