L’aigua n’és protagonista
de les terres catalanes
torrents, rieres i rierols
que baixen de la muntanya
i omplen les lleres dels rius
i les fonts de les set canyes
El temps passa lentament
a les hores de la tarda
quan el sol ja és a ponent
i la quietud acompanya
i el vent no gosa trencar
el silenci de la calma
Però a voltes s’esmuny el temps,
potser amb un xic de pressa,
com un tendre vol d’ocells,
com una forta tempesta,
com l’aigua clara del riu
quan abraça la ribera.
Enguany tota la natura
s’ha vestit d’un to grogós
sent una fonda amargura
per la gent que és a presó
o els qui en terra llunyana
han deixat família i tot
Per això els arbres de groc
pregunten què fem nosaltres
i des del cim els saltants
ploren amb llàgrimes d’aigua
Rosa Bruguera,
desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada