Les boires matinals maldaven per quedar-se, res semblava igual
que el dia anterior, ja no es veien les fulles rogenques dels arbres, ni la
catifa del camí que portava al pantà ni ningú s’acostava a la font, ni els
ocells voleiaven, ni ens feien arribar els seus cants, no es veien els gats
estirats a la gespa ni arraulits sota el cobert com en dies de pluja, aquell
diumenge no era com els altres perquè una cortina de tuls ho cobria tot,
semblava que la broma volia romandre-hi però, com un miracle, al
primer toc de campanes, el sol sortí amb
tot l’ímpetu de la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada