Quina deu ser la raó per la qual,
quan ens fem grans, ens venen a la
memòria vivències que ja teníem desades en un calaix. L’altre dia, vaig veure
un senyor amb barret i gavardina que venia cap a mi, de cop i volta vaig tenir com
un flaix sobtat de la joventut. Tres amigues ens trobàvem per anar plegades a
l’escola. Feia dies que veiem un home amb barret que ens seguia, i en passar
pel costat ens saludava, nosaltres somrèiem, en aquella edat no veies la maldat
en lloc. Vam estar un temps sense veure’l, fins que un dia va tornar a aparèixer L’home que ens havia seguit
semblava que es trobava en un gran estat d’agitació, aquell dia a més del
barret portava gavardina. A la nostra alçada, se la va obrir per deixar els
seus atributs a l’aire. Nosaltres ens vam esbargir xisclant i esclafint de
riure, el vam deixar allà com un espantaocells, pobre home, espero que agafés
una pneumònia. No el vam trobar més.
Emi Sánchez
18-12-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada