 |
| Termes Pallares |
Cada matí, quan el sol treia el nas per l’horitzó llunyà, sortia
a caminar per la vora del llac amb passes tranquil·les per gaudir d’un silenci
només esmorteït pel cant d’un ocell matiner. La boirina que aixecava les seves
aigües termals amb el contrast de la baixa temperatura, donava una visió
fantasmagòrica que feia endinsar-te en els teus pensaments com una musa quan
busca el més bonic de les paraules. Els arbres, despullats encara del seu
fullam, acompanyaven el misteri del conjunt. No gosava deixar aquest encanteri
i les meves cames s’enfortien per no trencar aquells moments de placidesa.
Emi Sánchez
08-01-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada