Ara
que en Josep ha sortit a fer unes diligències, aprofitaré per fer l’escrit
setmanal, m’agrada no tenir interrupcions quan treballo. Començo a llegir els
suggeriments programats i en principi no en veig cap que m’hi insinuï una continuïtat!
“Caure sobre un toll de fang”... Podria
escriure alguna cosa humorística, però avui no tinc el dia gens jocós. “Desitjar ser el badall d’algú”... Uf,
això no, m’és repulsiu veure la campaneta d’algú! Potser escriuré sobre “aquella mirada tan estranya que li va fer
entendre que ja havia pres una decisió”. Una mirada pot dir tantes
coses, Paulo Coelho ja ho deia: "Res pot substituir la mirada d’un ésser humà".
Bé, agafo paper i llapis i em disposo a deixar volar la imaginació, quan de
sobte, sento el soroll de la clau al
pany, i penso, ara que ha tornat, impossible concentrar-me, demà serà un
altre dia.
Emi Sánchez
26-03-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada