Quants records m’han vingut al
cap al llegir el capítol sis de Senyoria. Descriu carrers dels voltants de
Santa Maria del Mar, com foscos i estrets que la boira ofegava. Realment eren
així, jo els he conegut, i també han format part dels meus jocs d’infantesa. El
carrer de les Mosques era el que més freqüentàvem, potser per la seva
perillositat, ja sabem que la mainada no veu el perill enlloc. Aquest carreró
que va del carrer Montcada al carrer Flassaders, és el més estret de Barcelona,
amb els braços en creu quasi podies tocar els dos costat de les parets.
Actualment està tancat, però en els anys cinquanta, la quitxalla ho fèiem
servir per a demostrar la nostra valentia, encara que més d’un cop havíem
tingut ensurts i, quan ho dèiem, ningú
no ens feia cabal, ni falta que feia, nosaltres seguíem passant-nos ho bé.
Emi Sánchez
19-03-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada