En aquella habitació
hi podia fer la vida,
la taula en un racó,
la finestra amb cortines.
Prestatges a les parets
amb llibres que no llegia,
si quedava algun forat,
un quadre sempre l’omplia.
La cuineta a un costat,
pots i olles i quatre plats,
calaixos per les cassoles
i els gots en lleixes a
part.
Moltes plantes, moltes
flors
a l’ampit de la finestra,
barreja de molts colors
i allà a fora la ginesta.
No era pas un batibull
d’estris que no lligaven
era un sentiment curull
de plenitud i de calma.
Si un dia trobeu un lloc
ple de coses ben estranyes
rere hi ha una
personalitat
que les uneix i acompanya.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada