Ens havíem adormit a la platja,
era un dia d’aquells que el sol juga a
fet i amagar i el inconscient es balanceja fins a caure en el sopor dels
somnis. Val a dir, que aquesta relaxació estava acompanyada d’un parell de
cerveses com a complement del típic espeto de sardines que couen a la costa
gaditana. Tot just començar l’estiu vam llogar una casa, d’estil moresc, a peu
del castell de Salobrenya, un dels bonics pobles blancs i costeruts d’Andalusia.
La vista era idíl·lica però la pujada no ho era pas, això feia que quan anàvem
a la platja, no trobéssim mai el moment de començar el Via Crucis per arribar
al cim, això sí, quan ho aconseguíem ens hi sentíem sultans envoltats de
cúpules i domassos. No hi ha res com fer volar la imaginació i voler
passar-s’ho bé, crec que això és l’art de viure.
Emi Sánchez
30-04-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada