No sé per quina raó, sempre que
sortim a passejar sense rumb fix, ens trobem al barri de la Ribera, és com un
itinerari marcat. Quan caminem per les Rambles, cosa habitual, en arribar al
carrer Ferran, les nostres passes s’encaminen sense pensar cap a la Plaça Sant
Jaume, Carrer Llibreteria, Portal de l’Àngel, carrer Argenteria, Santa Maria
del Mar fins a arribar al Passeig del Born, lloc dels meus jocs preferits en la
infantesa. Aquests indrets m’han vist créixer i estic molt orgullosa d’haver
format part d’aquest barri humil però alhora d’una riquesa humana que va
impregnar el meu caràcter. Els records cobren força quan et fas gran, i se’t
presenten com una pel·lícula en blanc i negre, fins i tot sents les olors i els
sorolls com si el temps et transportés en allò que penses. Aquell dia em va
venir a la memòria els meus plors quan em despertava pel matí i els pares no hi
eren, fins i tot sentia aquells plors! El pare treballava al Born, la mare al
mercat de Santa Caterina, s’havien de llevar molt d’hora. Que cruels podem ser
en la infantesa sense adonar-nos, que
devia saber jo de les seves angoixes unes angoixes que els trencava el cor, però la subsistència obligava a no poder
satisfer sempre els sentiments. Ara quan ho recordo, sento que aquestes
vivències em van fer créixer amb fortalesa, humilitat i molta estimació.
Emi Sánchez
21-05-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada