La nit camina lentament i del tot indiferent, sense adonar-se’n que
la seva negror ens bressola la letargia
La nit camina lentament i del tot
indiferent, sense adonar-se’n que la celístia il·lumina els nostres somnis.
La nit camina lentament i del tot
indiferent, sense adonar-se’n que els amants l’esperen per tenir cura del seu
amor.
La nit camina lentament i del tot
indiferent, sense adonar-se’n que la llum de l’alba l’empenyerà perquè neixi el
dia amb noves vides i noves il·lusions.
Oh nit, recurs de poetes i
pintors, fes que la teva infinitat descarregui de la nostra ment tot el mal del
món i que, al despertar, la humanitat només auguri pau, bellesa i molt d’amor.
Emi Sánchez
14-05-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada