Un petit homenatge

Pressó Model

Ves per on! Qui m’havia de dir que després de tants anys tindria l’ocasió de retre-un petit homenatge al meu pare. La història d’un dels personatges del llibre “Senyoria” m’ha fet evocar un relat que va marcar part de la meva infantesa. El pare havia estat carabiner de l’exèrcit roig i en arribar a Barcelona després d’acabada la Guerra i de passar calamitats inenarrables, va ser detingut i portat a la presó Model, simplement per haver lluitat en el bàndol republicà. Però la vida és així inesperada com la mort i calia fer el cor fort. Mai va explicar detalls d’aquella amarga experiència, tampoc li preguntaven, era sabut el que devia haver patit, ja que volien que confessés coses inexistens. El que sempre li havien sentit a dir és que ell tenia la consciència tranquil·la, perquè mai havia premut el gatell. Com tants d'altres, va ser un més obligat a anar al Front. Quan no fa gaire temps va sortir a les llistes d’aforats per la justícia, no sé ben bé si em vaig alegrar o si encara em vaig indignar més! Havia estat acusat tants anys, per què? Només per haver estat republicà? Bé, en l’actualitat es pot comprendre, perquè tot segueix igual.

Va per tu pare!

Emi Sánchez

19-02-2019