Petita, divina flor                          

recordant Màrius Torres i Joan Sales

M’he enamorat d’una flor, tan menuda com ufana

petita, divina flor del mig de la penya alta.

Al seus peus la immensa mar, blau el cel, la mar de plata,

el  penyal un paradís,  Crocus la meva flor galana.

M’hi he aturat en passar, en tornar,  altra vegada

no sé pas si s’ha adonat, que jo n’era enamorada.

Crocus, petita gran flor,  no tem pas la tramuntana,

ni el garbí,  ni el  llevant però frisa amb la marinada.

Vol sadollar-se de mar, sentir la dolça abraçada

entre la terra i el cel, amb el bes de matinada.

Tan bon punt m’he allunyat, que ja n’he sentit tota l’ànsia.

Si pogués m’hagués quedat per fer parlar la meva ànima.

Quan neulida d’enyorança, tanco els ulls, la veig encara

però bé sé que no hi serà quan els obri altra vegada.