Les ones sota el penya-segat colpejaven
les roques, unes roques a on estaven incrustades
les seves despulles. M’entristia aquella visió i alhora em feia sentir feliç,
ell era a on volia estar després del tràmit que a tots ens arriba. Volia que
aquella mar blava i transparent com la mirada d’un infant, l’acarones com
acarona les barquetes que tentinegen a l’igual que sirenes al son d’un vals. Volia
que les blanques casetes de pescadors envoltades de rajos vermells per la posta
de sol, enlluernessin els seus capvespres solitaris. Volia que els sons de les
havaneres l’acompanyessin en els moments d’enyorança. Calella de Palafrugell
havia sigut el seu racó màgic i volia impregnar-se de la seva bellesa fins i
tot després de la mort.
Emi Sánchez
22-01-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada