Moments romàntics

L’aire, immòbil, prenia vida de tant en tant, travessant el fullatge quan sense agitar-lo, amb un lleuger remoreig que emmudia tan aviat com s’iniciava ... El fullam sec que encatifava el boc, cruixia sota els nostres peus i acompanyava la remor de les fulles. La resta era silenci, mirades que parlaven, somriures que ho deien tot. Per les mans enllaçades podíem sentir el batec dels nostres cors. La Fageda d’en Jordà era el refugi de les nostres vides. Com deia Joan Maragall en el seu poema “caminàvem a poc a poc i ens oblidàvem de tot lo món”. Any rere any, ens endinsàvem pels seus camins i, sense gosar dir-nos res, per no molestar el silenci, comptàvem els moments viscuts. La verdor que ens embolcallava ens donava la força necessària per restar plegats molt de temps més.

Emi Sánchez

09-10-2018

VIATGE EN VAIXELL

Les deu de la nit era l´hora que el ferri de la Transmediterranea tenia prevista per salpar rumb a Eivissa.

Com que a la Sònia no li agradaven les presses de darrera hora, amb prou antelació va arribar al port de Barcelona. No era la primera vegada que viatjava a aquella illa, pero mai abans ho havia fet per mar.

Feia bon temps; amb la mar lleugerament arrissada l’embarcació va emprendre la navegació amb una bona velocitat.

Vuit hores després, amb les primeres llums del dia, el vaixell ja estava fent les maniobres d’atracament.

Aquell viatge havia de ser l’inici d’una setmana tranquil.la i de relax per a la Sònia.

La llar de foc màgica

A l’interior de la casa el foc encès a la llar era intens.... Va ser aquella nit d‘hivern amb el caliu de les guspires que la Núria es va treure de damunt aquell pes que l’angoixava. Començava a ser gran i no li quedava pràcticament temps de recuperar tot el que hauria d’haver fet en la seva joventut. Era una apassionant d’omplir-se de coneixements i per circumstàncies de la vida no va poder portar a terme les seves aspiracions. Ara havia arribat el moment! Aquelles flames li parlaven, endavant, no esperis més! Va tancar els ulls i rere l’escalfor d’aquell caliu va percebre que tot un món de saviesa l’estava esperant.

Diuen que el foc és màgic, la Núria no en té dubtes!!!

Emi Sánchez

09-10-2018

Moments difícils

No era la primera vegada que s’havia vist en situacions difícils. La vida en aquell temps era complicada i dura.... però ella volia seguir endavant amb l’embaràs. Tothom li deia que se’n desfés i la tractaven d’inconscient, però la seva bondat la feien cada vegada més forta. Aquest ser, havia estat concebut en un moment de felicitat extrema. La guerra havia sigut atroç, separava famílies, no sabien si eren vius o morts, i va ser en el retrobament amb la persona estimada, després de dos anys d’incertesa, quan va haver-hi l’esclat d’emocions. La situació era molt densa, la fam després de la guerra era cruel, però aquell ésser que portava a dins ja l’estimava com no estimaria mai a ningú.

Emi Sánchez

02-10-2018

COM SERIA...?

A l’interior de la casa el foc encès a la llar era intens. 

En aquelles llargues nits d’hivern, la Sònia s’ estimava quedar-se a prop de les flames per sentir l’escalfor mentre llegia. 

Li agradaven les novel.les que parlaven del dia a dia de persones que havien viscut en el passat remot, com la que tenia ara les mans, ambientada a Barcelona al segle XIII, a l’època del rei Jaume I.

Va deixar per un moment el llibre i començà a pensar com seria transportar a algú de fa vuit-cents anys al segle XXI.

Com reaccionaria davant d'aquestes màquines de metall que van molt més ràpides que el cavall més veloç de la seva època?

Com s’explicaria que, a les cases d’ara, només tocant un botonet de la pared es pogués veure com si fos ple dia?

I pensava en moltes més coses d’avui i que mancaven fins fa poc.

Una cosa sí que tenia clara la Sònia: a ella li seria impossible adaptar-se a les condiciones de vida d’aquella gent.

L'AVI ANTON

El cel, net de núvols i milions d'estrelles que el cobrien és el que veu en aquell moment la Sònia, una nena de sis anys, cabell ros i la cara plena de pigues.

Al seu costat, assegut a la gespa de la masia, hi ha l'avi Anton. Encara que és pagès, li agrada explicarcoses de les estrelles, de la lluna, del sol... Per a la Sònia, lávi és l'home més savi del món.

-Mira, filleta -es com li diu carinyosament-, el Sol és una estrella, ni més ni menys que una més.

-Pero avi, com pot ser així, si es veu molt més gran i brilla força més?

-Perquè les altres estrelles están molt lluny.

-Més lluny que Barcelona? -fa la nena. Per ella, els dos-cents quilòmetres de distància entre el poble i  la capital són una barbaritat.

-Sí, molt, molt, molt més lluny.

Aquell dia, la Sònia va decidir que es dedicaria a estudiar una ciència  que l' avi i les altres persones grans anomenàven astronomia.

Calendari de treball

Bàrkino

 

Aquesta és la primera novel·la que treballarem al curs. El seu títol és Bàrkino o el setge de Barcelona l'any 800. L'autor és Frederic Pujolà i Mas, i està editat a Liebre de Marzo.

Aquesta obra que ens ofereix història, vida i passió. Però també, sobretot, literatura.

Bàrkino és una novel·la plena d'aventures, amors i desamors, realitat i ficció.

Mitjançant un protagonista inoblidable, el llemosí Martí de Briva, Frederic Pujolà i Mas ressegueix els orígens del nostre país alhora que ens transporta a un món narratiu fascinant, orquestrat amb la barreja del rigor històric i de la creació literària. 

Frederic Pujulà i Mas, l'autor, va néixer a París (França) al 1928, fill de pares empordanesos. Dues setmanes després de la caiguda de la Ciutat Comtal, la policia franquista arresta el seu pare, l'advocat, escriptor i periodista Frederic Pujulà i Vallès, pel crim de ser federalista. Estudia el batxillerat al Liceu Francés de Barcelona i mes tard, matemàtiques generals a la Sorbona. Viatja i treballa a Ghana, es inspector comercial a tota l’Amèrica del Sud, on va muntar una empresa pròpia a Perú. El 1971, torna a Barcelona i viatja pels cinc continents com a director d'exportació de les marques Crolls, Super Ser, Corcho i Agni. 

Alterna l'escriptura amb la feina i en aquest moment, l'autor dedica el seu temps a una altra novel·la històrica on es descriuen les investigacions per a descobrir l'assassí d'un català a Messina l'any 1300.

Benvinguda

Benvingudes i benvinguts a aquest Taller de lectura i escriptura en què treballarem la novel·la històrica, concretament la dedicada a Barcelona.

Em dic Montse Campoy i sóc professora de l'Escola de la Dona des del gener de l'any 2015, encara que des del 2008 he estat professora de català de tots els nivells en diversos centres, a banda d'animadora de grups de conversa de català a l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes.

El curs passat em van encarregar aquest taller, del mateix estil que els tallers de la professora Dolors Vinyolas, amb qui hem col·laborat, hem parlat, he consultat i m'ha assessorat a l'hora de planificar-lo.

L'objectiu d'aquest taller és que aprengueu tant història de la nostra ciutat com la nostra llengua i la nostra literatura. Pel que fa a la llengua, la pretensió és que cada cop us expresseu millor, amb una llengua més genuïna i alhora correcta. No està entre els objectius de l'assignatura formar futures escriptores o escriptors, però si en neix algun o alguna, serà molt benvinguda i benvingut!

L'objectiu, sobretot, és que gaudiu de les classes i que pugueu intercanviar coneixements entre vosaltres.

Les classes consistiran en diferents parts: una part dedicada al català genuí, és a dir, recuperar per tornar a fer servir en el nostre dia a dia paraules que es van perdent i són substituïdes per neologismes o estrangerismes. A continuació treballarem la fitxa del dia que té diversos apartats: context històric, vocabulari, comprensió lectora a partir de preguntes tancades, comprensió lectora a partir de preguntes obertes i la darrera part dedicada a escriure un text de 100 paraules com a màxim a partir d'una de les estratègies literàries proposades. La darrera part de la classe la dedicarem a presentar la fitxa de la setmana següent.

Tot això sempre a partir del text que estem llegint i prenent-lo com a model, sobretot per a escriure el text de creació pròpia, ja que és impossible començar a escriure sense tenir present un model literari, tots els escriptors i escriptores en tenen. Volem aprendre a jugar amb la llengua, a manipular-la, a modificar-la, a entendre-la.

En aquest curs treballarem dues novel·les històriques, i a més, en un cas, tindrem l'oportunitat de conèixer l'autor que vindrà a visitar-nos perquè pugueu fer-li totes les preguntes que vulgueu i compartiu amb ell la vostra experiència com a lectors i escriptors.

Espero que gaudiu molt del curs, tant com jo estic gaudint preparant-lo!

Montse Campoy