Es diu que sempre hi han agut felicitats que ara viuen el record, però és que
no pot ser d’una altra manera perquè la felicitat és efímera, són moments curts
o llargs que queden gravats en la memòria i surten quan estàs enfonsat perquè
t’aferres a viure els moments passats. Penso que la raó de ser feliç no a està en
el passat, ni en l’angoixa de buscar-la en el futur, sinó en viure intensament les
petites coses de cada dia. El poeta Henry Thoreau va dir: “La felicitat és com
una papallona, mentre més la persegueixes, més lluny se’n va, però si fixes la teva atenció en altres coses, vindrà
suaument i es posarà en la teva espatlla”. Aquesta frase l’he trobat molt
descriptiva per evidenciar aquest sentiment, però pensem que està escrita en el
mil vuit-cents i escaig i, en l’actualitat, les papallones escassegen i a més a
més en els moments que estem vivint, poques vegades es pot notar la seva fragilitat
a sobre l’espatlla. Potser per aquesta raó, a pesar que crec en la felicitat del
present, recerco en el passat o espero el futur.
Emi Sánchez
02-04-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada