Ruta Bàrkino

Taller de lectura i escriptura sobre novel·la  històrica: La ciutat de Barcelona.

BÀRKINO - Frederic Pujolà i Mas

Classe de divendres - Professora - Montserrat Campoy

Muralla romana - Pati Llimona

Contemplant les columnes que resten del temple d'August

Emi Sánchez
29-01-2019

Ell ho volia

Les ones sota el penya-segat colpejaven les roques, unes roques a on estaven incrustades les seves despulles. M’entristia aquella visió i alhora em feia sentir feliç, ell era a on volia estar després del tràmit que a tots ens arriba. Volia que aquella mar blava i transparent com la mirada d’un infant, l’acarones com acarona les barquetes que tentinegen a l’igual que sirenes al son d’un vals. Volia que les blanques casetes de pescadors envoltades de rajos vermells per la posta de sol, enlluernessin els seus capvespres solitaris. Volia que els sons de les havaneres l’acompanyessin en els moments d’enyorança. Calella de Palafrugell havia sigut el seu racó màgic i volia impregnar-se de la seva bellesa fins i tot després de la mort.

Emi Sánchez

22-01-2019

Silenci

 

Tan festiu com el nou dia,

tan blau com el firmament

com l’ocell que ara refila

o el foc que dansa joiosament

Com xala al foc la guspira

com la lluna quan treu el nas

com el sol que ara vacil·la 

tot just a l’horitzó llunyà

El silenci és ben plaent

quan et quedes sola a casa

i la música va destriant

les seves notes tan càlides

RETROBAMENT

Havien passat anys i panys des d'aquell estiu al poble i ja no pensava pas en ell. Per això, rebre aquella carta la va deixar d’una peça. Era un escrit llarg i al final un nom: François. Entre moltes altres coses, li feia saber el seu desig de tornar-se a trobar.  

Paraules boniques i excuses si que té aquest carallot, es deia a sí mateixa la Sònia. Però perquè no donar-se una segona oportunitat? No havia res a perdre. Això sí, es va prometre no fer-se il.lusions. 

Quan es van veure, es van abraçar emotivament.

josequesada.blogspot.com

FRÀGILS COM EL VIDRE (taller de lectura i escriptura 12)

La Sònia estava recolzada sobre la barana de la terrassa del pis on vivia a Barcelona, quan un estrident soroll metàlic va espantar-la. Pel que semblava, al carrer del davant, el cotxe negre frenà bruscament i el vermell l’envestí amb violència. 

Moments d’incertesa i tensió, i al cap d’uns minuts, una àmbulància s’emportava al conductor del segon vehicle. La cara ensangonada feia témer el pitjor.

Fràgils com el vidre!!! Així som els éssers humans: al capdavall, quan menys ho esperem, a tots ens sega la mateixa dalla. Aquesta pensada la va tenir trastocada durant el dia i més i tot: va dormir molt malament aquella nit.

https://josequesada.blogspot.com

Els sentiments

Sempre he pensat, que els sentiments no es poden precisar, creus que ets forta com un roure i en el primer entrebanc caus en la desesperació, o a l’inrevés, ets un ploramiques i en canvi en un succés imprevist, soluciones amb fortalesa el que calgui. Encara recordo amb dolor, el sentiment esfereïdor en la cara d’en Sergi el dia que enterraven al seu avi. Aquell nen de deu anys alegra xerrameca i entremaliat, es va quedar mut, sense expressió, no va manifestar la seva pena amb imprecacions ni plors, sinó amb un silenci terrible, un silenci que encara ara, després de vint anys, quan parles d’aquell tràngol, ell fuig d’estudi. El padrí, era el seu ídol i crec que el porta tan endins seu, que no en vol parlar perquè no se li escapi ni una engruna d’aquell amor que tan ben guardat té dintre del seu cor.

Emi Sánchez

15-01-2019

Quina nit!

He dormit amb un mosquit

que m’ha estimat un xic massa

ses besades m’han deixat

de cap a peus ben marcada.

El notava sobre meu,

xiuxiuejant en veu molt baixa

i mentrestant aquell fibló

profundament endinsava.

No un sol cop ni dos, ni tres.

Aquell fibló no parava!

Cada un dels seus petons

Per mi eren queixalades 

Mig adormida l’he dat

una forta plantofada,

Aquesta nit per mi ha estat

una nit molt excitada.

No vull cap fibló esquifit

en vull un de bona talla

i que al llarg de la nit

en culmini la besada

              Rosa Bruguera

S'APROPA EL NADAL (taller de lectura i escriptura 11)

Era festiu però va decidir matinar per aprofitar el dia. El sol treia el nas per l’horitzó llunyà quan es va llevar la Sònia. En transport públic, anà fins la plaça de la Catedral. 

Com era tradició per aquestes dates del dia de Santa Llúcia, els motius nadalencs omplien l’espai. Hi havia algunes parades de plantes: vesc, grèvol, ponsèties; d’altres exhibien figuretes del pessebre. 

Veient aquest ambient, mentalment es transportà temps enrera, quan era petita i celebraven el Nadal a La Vall del Segre, el poble dels seus avantpassats. La cosa que més l’emocionava era la cerimònia del Caga Tió, aquell tronc vestit amb barretina i una manta al que havien que apallissar, pobre Tió, perquè llancés regals mentre cantaven la cançó que li demanava que cagués torrons  perquè són més bons que les salades arengades.

El llac termal

Termes Pallares

Cada matí, quan el sol treia el nas per l’horitzó llunyà, sortia a caminar per la vora del llac amb passes tranquil·les per gaudir d’un silenci només esmorteït pel cant d’un ocell matiner. La boirina que aixecava les seves aigües termals amb el contrast de la baixa temperatura, donava una visió fantasmagòrica que feia endinsar-te en els teus pensaments com una musa quan busca el més bonic de les paraules. Els arbres, despullats encara del seu fullam, acompanyaven el misteri del conjunt. No gosava deixar aquest encanteri i les meves cames s’enfortien per no trencar aquells moments de placidesa.

Emi Sánchez

08-01-2019