Una
nit d’hivern mentres el sol s’amagava rere les muntanyes i el crepuscle pintava
el cel de vermellós, en Ciset es va treure de damunt aquell pes que l’angoixava.
La vetllada familiar transcorria harmoniosament degustant un exquisit sopar i converses
dispars, quan en un silenci involuntari, amb una veu entre decidida i
tremolosa, el meu cosí digué: Us vull
revelar un secret que se’m menja! Els ulls desorbitats de tots els presents
se’ns van creuar entre nosaltres. Soc gai i tinc parella va dir! L’ambient es va glaçar
com ho estaven els vidres d’aquella freda nit. La mare, va trencar el silenci
dient: fill meu com has hagut de patir! La resta li volíem transmetre amb la mirada
el nostre acostament, però el pare, després d’un llarg mutisme, només va obrir
la boca per dir: Bé, portem les postres? Estic segura que si ha llegit avui l’article
de la premsa que diu “Els bisbes defensen sanar l’homosexualitat” haurà estat
content, perquè encara que sembli impossible, potser creu que a en Ciset li
aniria bé. Pensem que hem avançat molt, però la veritat és, que encara hi ha
molts retrògrads que s’aferre’n a la ignorància.
Emi Sánchez
09-04-2019
